Resum xerrada Educació emocional per a famílies, del passat 8 de maig

Benvolgudes famílies,

el passat dia 8 de maig va tenir lloc una xerrada sobre Educació emocional per a famílies, organitzada per l’AMPA del Prat de la Manta i impartida per Arantxa Ribot, d’esbe(educació, salut i benestar emocional).

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Alguns pares de l’escola hi vàrem assitir, i us volem facilitar un petit resum del que es va comentar per si és del vostre interès.

Els pares assistents volem agrair l’Arantxa la seva exposició tant amena i didàctica.

**********************************************************************

Arantxa Ribot va començar la seva presentació fent una pregunta als assistents. Si busquem resposta a preguntes com “quantes persones pateixen depressió?” “quins efectes ha tingut la crisi sobre la població?” de ben segur que trobarem amb facilitat estadístiques que ens permeten respondre a aquestes qüestions. Com és però que no se solen fer sondejos sobre preguntes com “quantes persones són felices?” “quins efectes positius ha generat la situació de crisi actual?”

Actualment, es parla sovint de la intel·ligència emocional. Però, com podem arribar a tenir una bona intel·ligència emocional?

smiley positiuLa resposta als dos tipus de preguntes que ens acabem de fer, l’obtindrem a través del que es coneix com a psicologia positiva. La finalitat de la psicologia positiva és fer prevenció de tot allò que ens genera malestar, mitjançant la creació d’un entorn i pensament optimista i intel·ligent.

Ens fixem més en els aspectes negatius de la nostra vida, bàsicament per dos motius. En primer lloc, per tradició cultural: des dels inicis dels estudis sobre les emocions, els treballs sobre les emocions s’han centrat preponderantment en les emocions negatives. I en segon lloc, perquè les emocions negatives tenen una acció més definida, les sentim de manera més intensa (així, per exemple podem delimitar clarament un estat de ràbia, mentre que un estat de felicitat sembla molt més difús).

Centrar-nos en els aspectes negatius de la nostra vida quotidiana ens provoca malestar i a més sol generar expectatives altes sobre nosaltres i vers els demés (sobre els nostres fills). Arantxa, doncs, ens recomana fixar-nos en els moments positius, no fer retrets o renyar contínuament sinó “girar la truita” i les energies utilitzades per renyar, queixar-se, etc. transformar-les en energies destinades a felicitar als nostres fills en les activitats en que s’esforcen per realitzar. Per exemple, quan el nostre fill recull la taula després del sopar i es deixa algun plat o cobert per recollir, cal felicitar-lo per la feina que ha fet i no fixar-nos en allò que s’ha deixat per recollir. El missatge emocional que li arribarà al nostre fill/a, serà molt diferent si escolta que li diem “genial! has recollit la taula i m’has ajudat molt” que si li diem “ja t’has tornat a deixar els coberts per recollir!”

El primer pas que hem de fer, per ajudar als nostres fills a desenvolupar la seva intel·ligència emocional, és ensenyar-los a aprendre a identificar tot allò que els provoca benestar i tot allò que els provoca malestar. La finalitat d’això és trobar un equilibri entre totes les emocions que viuen, tant les que resulten positives com les que resulten negatives.

Aransmiley desequilibritxa ens recorda que en el cas dels adults es considera depressió quan algú no és capaç d’identificar els aspectes positius de la seva vida.

És a dir, no es tracta de generar només emocions positives i eliminar les negatives, ja que al llarg de la vida en tindrem dels dos tipus. Així, els nostres fills han d’aprendre a conviure amb les frustracions i no viure en un entorn “de cotó”, de manera que puguin sospesar les seves emocions. daus smiley

La nostra tasca com a pares i mares serà ajudar-los a trobar recursos, eines pel seu desenvolupament emotiu. L’ideal és que els nostres fills aconsegueixin una balança d’emocions  equilibrada, independentment del nombre d’experiències negatives o positives que tinguin. Si el nombre d’experiències considerades negatives és més gran que les positives caldrà trobar la manera de que les positives pesin molt més.

No suprimirem, per tant les emocions negatives, sinó que davant d’una emoció negativa ens podem aturar i adonar-nos que malgrat l’emoció negativa podem aconseguir benestar.

Com podem els pares i mares proporcionar aquests recursos als nostres fills? En primer lloc, recollint i acollint les seves emocions. Les emocions les vivim i no podem negar-les amb frases com “no passa res”, “no ploris!”, “no hi pensis”, “ja passarà”, etc. Cal normalitzar les emocions, fer-ne front, posar-los noms.

Per a que els nens puguin identificar les emocions que senten:

El monstre de Colors

Tradicionalment, s’ha cregut que el benestar l’aconseguíem a través de tenir èxit acadèmic, de tenir salut i bones relacions, de tenir les conductes adequades. El que s’ha comprovat però és que persones que tenen aquestes coses no aconsegueixen benestar necessàriament. I, d’altra banda, persones que han passat per situacions molt dures i amb mancances, poden arribar a tenir benestar.

L’objectiu dels pares i mares ha de ser el de fer persones SANES. Cal ensenyar als nens a estar bé i mostrar-los la importància del seu benestar. Ensenyar a valorar el seu benestar amb frases com “m’encanta veure’t riure”, “estic contenta de que t’ho hagis passat bé jugant amb aquest nen”, “m’agrada veure’t feliç”, etc.

Quan ens trobem en un estat de benestar emocional és molt més probable que tinguem salut, èxit acadèmic, bones relacions, etc. Els pares i mares som un mirall per als nostres fills per tant hem d’aprendre a expressar i felicitar les actituds positives i a mostrar que malgrat tenir problemes som capaços de tirar endavant. Per molt advers que sigui el nostre entorn tenim la capacitat d’estar bé. El fet d’experimentar estats afectius positius permet el desenvolupament del pensament constructiu, de les conductes altruistes, disminueix el dubte i permet una tolerància major al dolor físic, entre altres. En resum, ser positiu genera un benestar físic, psicològic i social.

Així, després de viure una determinada emoció ajudar els nostres fills a fer-se les següent preguntes pas a pas, i amb calma (NO passar directament del com em sento? a què puc fer?)  els permetrà aconseguir més benestar emocional:

Pensament causal.

Com em sento? (posar nom a les emocions baixa la intensitat d’aquestes)

Per què em sento així?  (relació amb l’entorn).

Pensament alternatiu.

Com vull sentir-me?

Què puc fer per millorar?

Us deixem també amb un exemple pràctic de com podem entendre millor les emocions dels nostres fills i com actuar davant d’elles.

Advertisements

One response to “Resum xerrada Educació emocional per a famílies, del passat 8 de maig

  1. Genial el post! (Sobretot pels pares i mares que no hem pogut assistir…)
    Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s